Alguna alegria sempre s'agraeix

Vam llegir al diari de divendres passat un titular que, almenys a mi, em va fer molt content: “El Punt Avui continua sumant.” La veritat, d'un temps ençà, cada vegada és més difícil trobar, al diari, notícies positives, agradables. Al llarg de la meva etapa de defensor del lector, moltes vegades alguns lectors se m'han queixat que llegir el diari deprimeix, que totes les notícies són negatives, que només es parla de desgràcies i més desgràcies. M'he esforçat per demostrar que no és ben bé així, que també hi ha notícies positives, agradables. Però haig de reconèixer que des de fa un temps, que diuen que encara no s'acaba, que costa molt sortir al carrer amb el somriure a la cara; hi ha tants núvols espessos de desgràcies que gairebé no ens deixen veure el sol, en tot cas només podem endevinar-lo. I si ens cenyim al món de la premsa, la situació és gairebé per posar-se a plorar. Les vendes de diaris baixen i baixen, de tots, i fins i tot molts no ho han pogut resistir i han hagut de tancar. I no parlem pas de mitja dotzena. Per això avui estic content i així ho vull manifestar: El Punt Avui ha tingut un 3% més de lectors que en l'última onada en què això es va analitzar. Fa anys que vaig a reunions del consell editorial i la cantarella era sempre la mateixa: que anem baixant i baixant… I no només nosaltres, no, tots els diaris. Doncs ara resulta que hi ha més gent que ens llegeix i això ens ha d'alegrar. I també hi ha més gent que ens busca en l'edició digital. Aquesta notícia m'ha vingut com l'anell al dit, ja que volia parlar dels exemplars que han anat sortint durant tota la campanya electoral. Ni una sola queixa, no n'he rebut ni una. I sí, en canvi, moltes felicitacions. He repassat els diaris dels darrers quinze dies, i la veritat és que s'ha de reconèixer que els professionals no han pas dormit sempre que han tingut son. Aquí no ha calgut fer com en els mitjans públics, donar un temps a cada candidat d'acord amb els resultats electorals de les darreres eleccions, una bajanada que hauria de fer avergonyir els partits que la defensen, l'àmplia informació que ha anat donant el diari s'ha basat en la notícia, que aquesta és la tasca d'un mitjà periodístic. I ha ocupat més espai el qui, en positiu o negatiu, ha estat més notícia. I un altre punt que també vull destacar: s'ha ampliat enormement l'opinió. L'evolució dels mitjans de comunicació és tan ràpida que allò que podia ser molt vàlid fa deu anys avui no serveix. Les notícies arriben tant al moment que amb un bon mòbil ens anem assabentant del que encara està passant. Les poques vegades que m'he trobat en reunions de polítics, és curiós observar-los. No es treuen mai el mòbil de les mans, i cada dos per tres van picant tecles per saber què passa. I fins i tot a vegades tenen el detall d'anar informant. Per tant, l'actualitat està ben coberta, i cada vegada ho estarà més, per tots aquests sistemes que els que ja som una mica grans en diem arts diabòliques. I això que dèiem: cada vegada més l'opinió serà molt i molt important en els mitjans escrits. I això és el que s'ha tingut en compte en les pàgines dedicades a la campanya electoral. I deixeu-me destacar la participació de molta gent jove, que han fet d'autèntics periodistes entrevistant els diversos candidats. Segurament deu ser això el que ha fet pujar el nombre de lectors.

Cada dilluns postelectoral, quan a l'hora de sempre començo a llegir el diari per analitzar els resultats, em ve a la memòria el primer Punt Diari que va sortir al carrer per donar els resultats de les eleccions municipals del 1979. Feia molt poc que havia nascut el diari i, com he dit moltes vegades, no anàvem amb una sabata i una espardenya sinó amb dues espardenyes. Només per dir-vos, i és una joia de biblioteca, que per poder donar els resultats de cada poble teníem gent a tots els col·legis electorals que ens anaven enviant els resultats i nosaltres els apuntàvem en tinta a la seva casella corresponent, i així van sortir publicats. Ara, fins i tot en l'edició de les comarques gironines tenim tots els resultats de tot Catalunya. Una meravella de la tècnica.

I acabo contestant a l'Alfred Benavent, que es queixa que en la Presència de l'11 de novembre, en un article titulat “Aigües dolces” que parlava de Sitges, es deia que era la capital del Garraf. Com molt bé diu l'Alfred, la capital del Garraf és Vilanova i la Geltrú, i no Sitges. Gràcies per la rectificació, a cadascú s'ha de donar el que es seu.