Fer volar avions

He hagut d'anar a Verdú, a pocs quilòmetres de Tàrrega, per tenir notícia del pri­mer fes­ti­vat aeri gironí. Cert que la mare, fa molts anys, em va par­lar de quan havia anat al camp d'en Sopa –a l'altra banda del Ter– a veure un avió, el seu pri­mer avió. Par­lava en pas­sat, sense con­cre­tar dates, és clar. Doncs bé, si no m'equi­voco, el pri­mer avió de la meva mare, el pri­mer avió que va ater­rar i es va enlai­rar a Girona, ho va fer per Fires el 1913. Va ser el pilot –“célebre avi­a­dor”– Mr. Henry Texier que, amb el seu apa­rel,l va pro­ta­go­nit­zar la Semana de Avi­ación. Una set­mana que es resu­mia en dos dies, el 3 i el 4 de novem­bre. Ho puc lle­gir al car­tell que s'exposa al Museu de Joguets i Autòmats de Verdú. Un museu que, per cert, va tan­car les por­tes com a tal diu­menge pas­sat. Ara serà gale­ria d'art con­tem­po­rani, però pro­ba­ble­ment les peces museísti­ques s'hi con­ti­nu­a­ran exhi­bint.

El camp d'en Sopa devia ser el pla més pròxim a la ciu­tat. Alguna vegada hi havíem anat a jugar a fut­bol. Però poques. Els que hi ana­ven cada dijous, si el temps no ho impe­dia, eren els cen­te­nars de semi­na­ris­tes que hi havia a la ciu­tat lla­vors. Els vèiem tra­ves­sar Girona en fila de dos, tots negres enso­ta­nats, amb fai­xes de dife­rents colors d'acord amb el curs que feien. M'ho vaig per­dre, però devia ser ben sor­pre­nent la imatge dels equips jugant a pilota equi­pats tots els juga­dors amb la sotana negra.

He bus­cat, per pura curi­o­si­tat, qui era aquest pilot de fira. El que he tro­bat al pri­mer intent és que va córrer per Espa­nya fent exhi­bi­ci­ons durant els anys 1912 i 1913, que se'l va veure actuar a Còrdova, Terol i Girona, i que va morir el 1917. Però devia acon­se­guir més fes­ti­vals. Sé que va actuar a Figue­res, en una pista impro­vi­sada al límit del muni­cipi amb Vila­fant. Aquesta visita a Figue­res té la seva gràcia, per dos motius. El pri­mer, que estic par­lant d'un museu de joguets i a Figue­res tenen el més impor­tant. Segon, perquè la visita a Figue­res està més docu­men­tada. Sé que a l'Ajun­ta­ment rebe­ren l'oferta del Mr. Texier des d'Itàlia, on estava actu­ant. Que per tres dies cobrava tres mil pes­se­tes –que era un capi­tal–; que els figue­rencs venien les entra­des a cin­quanta cèntims, i que s'hi van gua­nyar prou bé la vida com per poder rega­lar al pilot, de pro­pina, un rellotge que valia vint duros.

Curi­o­sa­ment, en bus­car Mr. Texier, he tro­bat la sub­hasta a la xarxa d'una postal en la qual apa­reix el pro­ta­go­nista de la nos­tra història al cos­tat del seu apa­rell. Ja era venuda per poc més de 20 euros. “Pot­ser l'ha com­prada el museu de Verdú...”, he pen­sat.

Quan les obres de l'eix esti­guin aca­ba­des, anar a Verdú tor­narà a ser fàcil. De moment, si hi pen­seu treure el nas, us reco­mano que feu la volta per Bar­ce­lona.