Un exemple de compromís i categoria moral

La mort de Lluís Maria De Puig és un tràngol de molt mal empas­sar. En temps com els que cor­ren, la seva absència ens obliga a rei­vin­di­car la cate­go­ria moral en l'exer­cici de la política. De Puig va ser un home cul­ti­vat i estudiós; un his­to­ri­a­dor pro­fund, amb un pòsit acadèmic de gran den­si­tat, que ha con­tribuït a posar llum sobre els epi­so­dis més com­ple­xos de la guerra del Francès a casa nos­tra; ha estat un polític ele­gant, cor­dial en el tracte, obert al diàleg, precís en el dis­curs i, sobre­tot, hem tin­gut a l'abast una per­sona honesta, afa­ble i exem­plar en la repre­sen­tació de la volun­tat popu­lar.

Els valors que repre­sen­tava Lluís Maria De Puig són, pre­ci­sa­ment, els que està esfi­la­gar­sant l'estesa de des­pre­o­cu­pació con­ser­va­dora que inunda la política. En aquests moments, hem de rei­vin­di­car el record de Lluís Maria com un punt de referència de l'exer­cici de la política, entès com el meca­nisme exacte per posar el conei­xe­ment, i la capa­ci­tat intel·lec­tual, al ser­vei de la soci­e­tat. Europa el tro­barà a fal­tar com l'euro­pe­ista con­vençut que va ser. I també com a defen­sor del diàleg. Tro­barà a fal­tar, sobre­tot, la natu­ra­li­tat que el por­tava a com­por­tar-se amb el mateix sen­tit de la res­pon­sa­bi­li­tat tant en la nego­ci­ació, en nom del Con­sell d'Europa, en el con­flicte entre Rússia i Geòrgia, per Abkhàzia i Ossètia del Sud, com en un arros­sada popu­lar a Gar­ri­go­les, en cam­pa­nya elec­to­ral. I aquest també és un valor que ens que­darà de Lluís Maria i que els soci­a­lis­tes hem de rei­vin­di­car com a propi. És per­fec­ta­ment cone­gut que De Puig ha estat el gironí que ha ocu­pat els càrrecs de res­pon­sa­bi­li­tat més alts a Europa. Ha estat un dels polítics amb un major con­tin­gut –i una visió trans­ver­sal més nítida de la rea­li­tat dels que han donat les comar­ques giro­ni­nes–, en la línia del que va ser el seu amic Ernest Lluch. De fet, ha pre­si­dit la fun­dació que porta el seu nom fins al final. La pre­sidència de l'Assem­blea del Con­sell d'Europa el va por­tar arreu del món i en aquest tra­jecte –i en les tro­ba­des que va man­te­nir amb repre­sen­tants dels països més diver­sos– va ampliar una visió de la rea­li­tat glo­bal que el feia estar encara més con­vençut, si fóra pos­si­ble, del paper d'Europa en la cons­trucció de la nova rea­li­tat mun­dial, de la qual el nos­tre país també en forma part. Serà difícil pas­sar els dies que vénen sense Lluís Maria De Puig. Però ens que­darà la seva presència intel·lec­tual en mol­tes de les nos­tres refle­xi­ons com a per­so­nes i com a poble. Ha mar­xat la per­sona, però ens queda el refe­rent.