Truquem

Està clar que som lluny del pronòstic de Francesc Pujols, aquell que deia que arribarà un dia que els catalans tindrem totes les despeses pagades allà on anem només pel fet de ser-ho, que la gent se'ns llançarà amb llàgrimes als ulls i amb desig de tocar-nos per tocar la veritat. És veritat que aquesta hora no ha arribat, i això malgrat els bancs. Malgrat la campanya publicitària que ha fet lema del seny coincidint amb les eleccions on el clam d'emprendre la gran aventura més assenyada ha sigut més gran que mai.

Potser sí que hi haurà un dia que els catalans tindrem la fonda pagada quan tomben pel món. Mentrestant ens hem d'anar espavilant. Demà amb La marató de TV3 podrem exercir la solidaritat en pro de la recerca mèdica, aquest any contra el càncer. Per cert, quina poca gràcia, sensibilitat i tupí del ministre García-Margallo, que l'endemà del 25-N va dir que som davant una pneumònia quan hauria pogut ser un càncer terminal. El desembre i les festes de Nadal a Catalunya són la temporada alta de la solidaritat interna: La marató, Banc dels Aliments, Càritas desbordada, Intermón, les residències geriàtriques d'Acra donant àpats a qui no en té. La llista és molt més llarga, i, parlant de maratons, aquest any també hem respost a la de la pobresa per a projectes del Tercer Sector. I encara hi podem afegir la solidaritat territorial, que, segons les balances fiscals, fa dels catalans un poble solidari de categoria Premium. Però a La marató de TV3 li queden dos dies abans no l'enviïn al Constitucional. Li ha passat a l'euro per recepta, que acaba de suspendre el govern del PP, tot i que era una exigència d'ERC per pactar amb CiU. Li pot passar a la taxa turística, que també volia el ministeri del ram. Ha passat amb la idea de gravar els dipòsits bancaris. Passa amb els deutes reconeguts en matèria d'infraestructures. No en veiem ni cinc. Per tant, demà podem tornar a exercir el dret a ser solidaris, que ja el tenim més rodat que no pas el dret a decidir.