Opinió

Les identitats, són o es fan?

El menyspreu és el problema d'altres: a les escoles catalanes no se n'ha pas mai generat!

Exis­tei­xen fabri­cants d'iden­ti­tats? “Que jo sigui un home és un fet que com­par­teixo amb altres homes. Veure-hi, sen­tir-hi, men­jar i beure és el que també fan tots els ani­mals. Però que jo sigui jo, això és exclu­si­va­ment meu, i no per­tany a ningú més.” Ho va escriure el Mes­tre Eck­hart, a prin­ci­pis del segle XIV. La per­so­na­li­tat de cadascú és única, síntesi d'alguns fac­tors més aviat biològics, quasi innats: el tem­pe­ra­ment; i d'altres que cons­truïm des de la infància i l'ado­lescència: el caràcter. A mesura que crei­xem, allò espon­tani perd vàlua iden­ti­fi­ca­tiva, com l'excu­sar-nos dient: “és que jo sóc així de mandrós!”; en canvi, ens qua­li­fica el caràcter: sin­cer, endreçat, opti­mista, envejós, fia­ble...

“Tots els éssers humans nei­xen lliu­res i iguals en dig­ni­tat i en drets”, declara Naci­ons Uni­des. Ara bé, som iguals, però no pas idèntics: la iden­ti­tat indi­vi­dual –la del pas­sa­port i de la carona que fem– s'amplia amb altres per­ti­nen­ces com­par­ti­des: grups reli­gi­o­sos, naci­o­nals, fami­li­ars, cul­tu­rals, etc. No es dóna com un aut-aut, sinó que super­po­sem iden­ti­tats: la sexual, la reli­gi­osa, la naci­o­nal, la de segui­dors d'Ini­esta, la racial, la de fans d'en Bie­ber, etcètera.

Les per­so­nes asse­nya­des no edi­fi­quen una iden­ti­tat con­tra la d'altres, encara que sovint la diferència és - i hagi de ser - evi­dent. Només el menys­preu i l'odi for­gen una mala per­so­na­li­tat. A les elec­ci­ons cata­la­nes he des­co­bert acti­tuds defi­ci­ents: els atacs per­so­nals. Sor­to­sa­ment, n'exis­teix una, d'iden­ti­tat, que és suprema: la de la huma­ni­tat com­par­tida.

La iden­ti­tat no es ven als super­mer­cats: es rep, s'assu­meix. Qui sóc jo? Per què tinc, pot­ser, tírria als noru­ecs? Des de quan sóc, per exem­ple, murcià? Puc ser català i romanès a la vegada? Les qüesti­ons rela­ti­ves a la iden­ti­tat són relle­vants, tot i que un atuïdor cor­rent new age o la trista exal­tació de la indi­ferència mul­ti­cul­tu­ral ens vul­guin endor­mis­car. Scho­pen­ha­uer afirma que “la iden­ti­tat con­sis­teix en allò que un és, en allò que un té i en allò que un repre­senta”. Cal llui­tar per ser com som: ens hi va tot! Aquesta és la con­dició humana: els humans no som sub­jec­tes per­fec­ta­ment aca­bats, deli­mi­tats i fets, sinó que estem en cons­trucció.

Si no s'és xim­ple, es comprèn que pro­po­sar-se “espa­nyo­lit­zar els infants cata­lans” és ofen­siu: qui vol fabri­car espa­nyols atempta con­tra la dig­ni­tat. És una mani­pu­lació anacrònica i inhu­mana. L'antro­po­lo­gia no per­met maqui­llar la rea­li­tat: no li és lícit a ningú, ni que gua­nyi unes elec­ci­ons.

Matar les arrels és perillós. Alguns han afe­blit el con­cepte tra­di­ci­o­nal d'iden­ti­tat, rein­ter­pre­tat com a sim­ple adqui­sició lliure: ho expe­ri­men­ten en gas­tro­no­mia, sexe, moda, llen­gua. Jo no vull que em canviïn: sóc jo i la meva història. Tinc la religió dels avis, el dinar de Sant Esteve i el pen­sut (dit amb t final) gironí. No som una bio­gra­fia cons­truïda, els cata­lans. No ho és ningú. Europa sap que la pròpia iden­ti­tat social no és un deco­rat tea­tral o una dis­fressa d'una nit. Estem capa­ci­tats per accep­tar tot­hom, i apre­nem de grups dife­rents, però ani­qui­lar la iden­ti­tat cata­lana és feina de colo­nit­za­dors, dic­ta­dors, geno­ci­des i tota mena de tirans. No ens va.

Tinc, entre els meus alum­nes, mol­tes iden­ti­tats super­po­sa­des; impres­si­ona cons­ta­tar-ho . I també són cata­lans: no ho fabrico, ho assu­mei­xen. Cal libe­ra­li­tat, que és voler apren­dre de l'altre sense exi­gir reduir-lo a la nos­tra iden­ti­tat (Inne­ra­rity, 2001). Que no ens arra­bas­sin qui som ni com som: dar­rere l'interès per l'altre, no ho obli­dem, hi ha la volun­tat de pau. I els cata­lans som gent de pau. El menys­preu és el pro­blema d'altres: a les esco­les cata­la­nes no se n'ha pas mai gene­rat!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.