LA COLUMNA
Sempre li toca, la grossa!
No em refereixo, en aquest cas, al tal Fabra que inaugura aeroports sense avions, per evitar aromes desagradables de fuels i de colònies exòtiques de turistes d'arreu. I sí que em refereixo a Hisenda... que any rere any guanya diners a cabassos amb totes les rifes (oficials) de l'any, i són moltes!, amb la festa major de totes les rifes, que és la del 22 del 12 del 12.
Poc afeccionat al joc, faig una excepció/concessió a la rifa d'aquest cap de setmana. Mai amb dècims. Sempre amb paperetes... si pot ser de les que rifen també paneres. Hi ha tantes entitats locals, de gent amiga, que finança activitats engrescadores, bé que modestes, amb l'euro de guany de cada papereta! Les col·lecciono: n'hi ha d'entitats culturals, d'associacions de veïns, de clubs d'esports diversos (en la seva versió pobra), per a causes solidàries, etc. N'acabo de comprar un parell amb dring anacrònic... del PCE de Carabanchel.
Em revolta, tot amb tot, la propaganda oficial que fa ús i abús d'un substantiu: la il·lusió. Apel·lació perversa, en temps d'angúnies quotidianes, per part de qui s'embutxaca tants milions d'euros amb la loteria de cada any. Com si et vinguessin a dir: no crearem feina, ni et concedirem crèdits, ni podràs accedir als estudis superiors, ni tindràs sanitat de franc. Això, no. T'oferim, en canvi, la gràcia possible del déu, pervers com tots, de l'Atzar. Com deia en un conte cínic Surinyac-Senties, “el tresor dels pobres és la il·lusió', i ho deia a uns vells, morts de fred, que havien cregut que eren brases que els escalfaven al fons d'una cova els ulls oberts d'un gat. Crec que els que redacten els missatges per incitar-nos a jugar --en un país on la ludopatia fa estralls-- haurien de fer-s'ho mirar. I que els poders economicopolítics d'un país desheretat d'esperances, altrament genuïnes, haurien d'insistir en tot allò que guanyen, any rere any, rifa rere rifa, amb convocatòries infamants com la dels nens ben clenxinats que van cantant: el 5, l'1, l'1, el 9, el 4, el 0, data de naixement d'un gros (no d'una grossa).