Solidaritats generoses
Aquestes darreres setmanes dues activitats que necessitaven de la generositat de tothom per assolir els seus objectius han vist superades amb èxit les seves expectatives. Per un cantó, la crida per a la recollida de productes que es va sol·licitar des del Banc d'Aliments ha sobrepassat les fites més optimistes i s'han recaptat 2.291.000 quilos de menjar.
Per un altre, també les aportacions econòmiques per a la investigació i el tractament del càncer que empreses i particulars han fet a La marató, de TV3, d'aquest any, han batut tots els rècords.
Que en aquests moments en què moltes i moltes famílies tenen autèntics problemes per arribar a final de mes i en què tots estem molt preocupats i condicionats pel que aquesta crisis tremenda , immensa i global ens pot representar, siguem capaços de solidaritzar-nos amb aquells que necessiten un quilo d'arròs, de llenties o una llauna de tonyina, i, a la vegada, ens preocupem d'aquells que, tot i ser desconeguts estan malalts, diu molt a favor de tots nosaltres.
Les dues situacions: la de patir per si s'arriba a poder pagar les factures o els productes del mercat aquesta setmana, i la del malalt que espera un diagnòstic i un llarg tractament que no sap on el portarà, son colpidores.
Es probable, (i això és, ara per ara, un privilegi), que no poder comprar els ingredients bàsics i necessaris pel dinar familiar ens sigui, per a alguns, llunyà. És probable. Però aquest privilegi no ens eximeix de reconèixer la necessitat i l'obligació d'una implicació, per petita que sigui, amb les persones que sí que ho necessiten.
El que és molt menys probable (més aviat impossible) és que cap de nosaltres ni dels nostres no hàgim tingut res a veure amb el càncer. A cada família, a cada cercle d'amics, a cada despatx hi ha hagut i hi haurà moltes ocasions en les quals, malauradament, aquesta infermetat s'ha fet, es fa i es farà present.
Que això passi és inevitable. Tots hem viscut i viurem el càncer de molt a prop. Tots hem patit o patirem la por del diagnòstic i la incertesa davant la curació.
I està molt bé (i cal dir-ho en veu ben alta) que davant les necessitats i les pors d'altres, que són, en realitat , les necessitats i les pors nostres, siguem capaços, amb allò que puguem, d'aportar i contribuir per a millorar i minimitzar els efectes devastadors de la gana i la malaltia.