La CUP

Els detalls més significatius del debat d'investidura es van produir durant el discurs del portaveu de la CUP, David Fernàndez. Mentre Jordi Cañas es va encendre, el president Mas va agrair el to de Fernàndez i el va rebatre amb un grau d'empatia que hauria estat impensable fa uns anys. La conseqüència més positiva del resultat electoral és que ha obligat els partits a deixar de banda el folklore guerracivilista. Alguns tertulians atien els fantasmes del passat, però al carrer no hi ha la divisió dels anys 30, i la memòria històrica potser aquest cop servirà d'alguna cosa. La CUP desperta l'inconscient polític del país més profund i democràtic, i més castigat per la repressió. La CUP ve dels càtars, dels remences, dels segadors, dels últims defensors de la Barcelona el 1714 i també dels carlins i els anarquistes –abans que fossin espanyolitzats, després de l'assassinat del Noi del Sucre. Els nois de la CUP són fills de la tradició de la defensa de la terra i, si són prou disciplinats per no cremar-se a foguerades, tindran un paper influent ara que els mapes i la geografia s'han tornat tan importants. És veritat que el seu discurs antisistema costa d'empassar a les elits europees. De fet, representen tots els valors pels quals l'Europa colonial sempre ha tendit a mirar d'aniquilar-nos. Tot i així, Europa ja no és el centre del món, i la CUP diu veritats que podrien ajudar a regenerar l'ànima del continent i la xarxa urbana que els estats nació han destruït els últims 300 anys. Amb la seva memòria d'elefant, la CUP infondrà coratge al Parlament i posarà en evidència el fals idealisme democràtic de partits com Ciutadans, més pensats per valencianitzar el país i per canviar els beneficiaris de la corrupció que no pas per convertir Catalunya en Suïssa. Amb la CUP, es veurà fins a quin punt els partits d'herència comunista o feixista tendeixen a sacralitzar les lleis. Ara sí que podem dir que ja hi som tots. El president Mas, que representa la capacitat de resistència del país; Junqueras, que és l'astut, i Fernández, que és el més valent de tots.