Salpem

El pre­si­dent Mas, a la sor­tida de la sig­na­tura del pacte per la lli­ber­tat amb Oriol Jun­que­ras, va iden­ti­fi­car el moment polític: sal­pem. En el dis­curs de presa de pos­sessió es va refe­rir a les difi­cul­tats que una empresa d'aquesta enver­ga­dura tenia, sobre­tot perquè era una superació de l'statu quo.

Hi coin­ci­deixo. La gent de Cata­lu­nya s'ha expres­sat al car­rer amb un milió i mig de per­so­nes i a les urnes amb dos mili­ons i escaig favo­ra­bles a exer­cir el dret a deci­dir i a avançar cap a un estat propi. I no ho ha fet per cap aven­tu­risme infan­til, romàntic, o mani­pu­lada per les per­ver­ses elits naci­o­na­lis­tes que men­tei­xen a la població i ensi­nis­tren els nens a l'escola. Ho han fet perquè les capes mit­ja­nes i tre­ba­lla­do­res, fins fa poc allu­nya­des del sobi­ra­nisme, han per­ce­but els efec­tes nefas­tos de ser espa­nyol a Cata­lu­nya. Con­fis­cats perquè paguen uns impos­tos molt per sobre dels ser­veis que els presta l'Estat. Gover­nats per ine­fi­ci­ents buròcra­tes que pre­nen deci­si­ons en funció de pre­ju­di­cis polítics. Exclo­sos per la seva iden­ti­tat cul­tu­ral i lingüística. Cons­ci­ents que el marc legal que es dotà a la sor­tida del fran­quisme és uti­lit­zat per retor­nar-hi ara.

Són l'oli­gar­quia espa­nyola i el seu ins­tru­ment de poder, l'Estat cen­tra­lista, els qui amb els seus mal­trac­ta­ments ens obli­guen al divorci. Un trauma per la part feble de la pare­lla, que ha d'aban­do­nar sense els ins­tru­ments de sub­sistència defi­nits. I amb la part forta amenaçant i agreu­jant els mal­trac­ta­ments. Però la tasca de la cons­trucció d'un nou estat no és només per allu­nyar-se dels mal­trac­ta­ments, sinó per millo­rar tot allò que no ha fun­ci­o­nat en l'statu quo actual. I per això s'ha de fer amb la com­pli­ci­tat del màxim de for­ces polítiques i soci­als. No s'enten­dria que des­a­pro­fitéssim el moment per repen­sar l'admi­nis­tració i acos­tar-la als models més efi­ci­ents i trans­pa­rents d'Europa. I el sis­tema democràtic, mino­rit­zant els ris­cos de cor­rupció, i acos­tant-lo a les democràcies par­ti­ci­pa­ti­ves més avançades. I la piràmide social, injusta com­pa­rada amb les nòrdi­ques, rebai­xant els extrems dels qui neden en l'abundància i dels que viuen en la misèria.

Això és can­viar l'statu quo a què es refe­ria el pre­si­dent Mas. Caldrà superar, doncs, molts cor­po­ra­ti­vis­mes, reves­tits d'ide­o­lo­gies de dreta o d'esquerra, que pre­te­nen que res canviï. És un moment en què, si volem futur, tenim una ocasió única per apro­fi­tar l'impuls rege­ne­ra­ci­o­nista que sig­ni­fica cons­truir un nou país i acon­se­guir que cadascú hi posi la seva part. Aquí és on caldrà veure la talla d'esta­dis­tes dels diri­gents polítics i soci­als que sàpiguen ana­lit­zar aquesta con­jun­tura extra­or­dinària i evi­tin ali­men­tar els impul­sos de curt ter­mini de les seves bases. I la talla per resis­tir i denun­ciar totes les mani­o­bres en con­tra del procés que estan fent, des dels des­pat­xos o des de les cla­ve­gue­res, una part de l'empre­sa­riat vin­cu­lat a l'oli­gar­quia i els ser­veis d'ordre de l'Estat. Mani­o­bres de col­pisme refi­nat, des­ti­na­des a suplan­tar la volun­tat popu­lar expres­sada en el Par­la­ment.

Sabem que hi haurà resistències de bona fe, de gent que no ho veu clar o que els dol sen­ti­men­tal­ment l'eman­ci­pació. Els hau­rem de convèncer, un a un. Feina per a par­tits, agents soci­als i enti­tats. Sabem que n'hi haurà, de mala fe, que inten­ta­ran esbot­zar la nau perquè nau­fra­gui o no comenci la sin­gla­dura. A aquests els hau­rem de com­ba­tre dialècti­ca­ment i posar en evidència davant del poble. Ens cal uni­tat, calma i per­se­ve­rança. En funció de la mar o l'exper­tesa dels nave­gants podrem fer tra­ves­sia directa, d'illa en illa o hau­rem de seguir el cabo­tatge. Però queda clar que sal­pem.