La mà oberta, el puny tancat

Del munt de sor­pre­ses que, ben segur, ens espe­ren en aquesta desena legis­la­tura, la pri­mera, molt agra­da­ble, ha estat l'estrena de la CUP en la sessió d'inves­ti­dura. Tal­ment, acon­se­gui­ren una esce­no­gra­fia per­fecta acom­pa­nyada d'un dis­curs molt encer­tat i sense cap renúncia al que són i sig­ni­fi­quen, en un moment que molts ulls esta­ven pen­dents del seu bateig de foc.

David Fernàndez apro­fità els minuts del debut par­la­men­tari per sin­te­tit­zar un pro­grama molt atrac­tiu des de l'esquerra, amb “mà oberta per l'auto­de­ter­mi­nació i puny tan­cat con­tra les reta­lla­des”, en un dis­curs que ve de lluny –féu una esti­ma­ble referència a l'històric PSUC– i que va molt més lluny, rei­vin­di­cant tot allò que calia per defi­nir quina és la política d'esquer­res que neces­sita el país, des d'un pro­gres­sisme cre­a­tiu i des­a­com­ple­xat. A més, trenà una seqüència per­fecta, des d'un inici refe­ren­ciat en el Ter­cer Món i la necessària soli­da­ri­tat inter­na­ci­o­na­lista fins a la pròpia rea­li­tat dels Països Cata­lans –atenció a aquesta rei­vin­di­cació ter­ri­to­rial!–, per aca­bar denun­ci­ant els repre­sen­tants de l'espa­nyo­lisme cavernícola i fent una crida a la dig­ni­tat política.

El jove David Fernàndez parlà clar i se li va enten­dre tot, però fins i tot els ges­tos del ter­cet com­ple­men­ta­ren la savi­esa del bon fer: ves­ti­menta vin­di­ca­tiva, puny en alt quan calia, cor­recte feli­ci­tació al gua­nya­dor, edu­cació amb els ges­tos, to dur però suau, res­pecte ins­ti­tu­ci­o­nal..., tot en una posada en escena que reclamà l'atenció de pro­pis i estranys.

En la dar­rera part d'una lec­tura tan posi­tiva, la intenció no decla­rada que les CUP són aquí per que­dar-se, per fer forat en l'elec­to­rat i per dis­pu­tar, amb un aire nou i esti­mu­lant, l'espai de l'esquerra del país. És impor­tant que el Par­la­ment es com­ple­menti amb aquest per­fil “muni­ci­pa­lista, assem­ble­ari, anti­ca­pi­ta­lista i inde­pen­den­tista”, com ell mateix es defi­neix, a la manera que això sig­ni­fica un millor apro­pa­ment a la Cata­lu­nya real. A part d'això, la seva presència par­la­mentària pot espe­ro­nar l'esquerra (Ini­ci­a­tiva) i el cen­tre­es­querra (Esquerra i Par­tit Soci­a­lista) a cer­car una més nítida defi­nició dels seus pro­jec­tes soci­als. Per bé del país, cal desit­jar a la gent de la CUP una bona ruta.