Fragments

Ara tot és fragmentari i desordenat. Diuen que és un tret de la postmodernitat líquida, la hipermodernitat o la postpostmodernitat que habitem. La realitat s'esbocina a una velocitat fulminant, també la capacitat d'entendre-la en un sentit global. I Twitter és una eina que ho amplifica. Aquest any hem tingut la sensació, més que mai, de viure acceleradament. Potser després no ho recordarem i no ens recordaran ben bé així. Però en Debades ha endreçat aquesta fugacitat, enfilant un grapat d'etiquetes de Twitter d'aquest 2012, algunes esdevingudes lemes i clams. Aquest és el seu particular resum:

Aquest any ens hem avesat a un constant exercici d'afirmació i de clarificar termes: intents d'autoconvenciment i de mantenir l'equilibri i l'energia davant tota mena de lladrucs. El “yin” i el “yang” en primera plana: “keep calm and speak catalan”, “som escola”, “això sortirà bé” i “el país ho mereix”. Ha quedat emmarcat allò que fa “wertgonya” o que fa “wertbocar” el que hem menjat per dinar. El “mercuri” ha pujat, no sols per l'“onada de calor” del juliol ni els terribles “focs de l'Empordà” (en contraposició amb aquella llunyana “siberiana 2012”). Les operacions anticorrupció han dibuixat tot un panorama, un bodegó que alguns han titulat “pinten Bustos” o “Urmangarín”. Hi ha hagut dates assenyalades, des de l'estelat 11-S fins al 25-N, 14-N, 29-M i un gavadal més... I, entremig, hem passejat i hem deixat assegudes (oi?) “la puta i la Ramoneta”. S'han aixecat barreres de defensa: “stop desnonaments”, “prou retallades”, “no vull pagar”, “Eurovegas go home”, “jo no acato”... I se'n recorden dels ridículs? “Soy español, a que quieres que te gane”, els intents d'“espanyolitzar”, de caçar “elefants reials” o de fer-nos parlar “mandinga”. Hem quedat que “tenim pressa”, que no volem fer “ni un pas enrere”, que volem “un nou país” i “ho volem tot”: “Catalunya llibertat” i “freedom for Catalonia”. No voldríem, per tant, que aquesta història acabés amb un “et felicito, fill”.@aballbona