Opinió

La “pax germanica”

Tenim un any perquè Merkel ensenyi les seves cartes i descobrim si tanta austeritat ha servit per a alguna cosa

La pre­gunta d'aquests dies en boca de tot­hom: “Serà pit­jor la crisi econòmica aquest 2013?” I la res­posta més honesta –i no pas la més pes­si­mista– és que sí. Però en bona part depèn d'Ale­ma­nya. Tots els indi­ca­dors apun­ten que, efec­ti­va­ment, a l'any nou hi haurà menys orna­ments per dis­fres­sar la duresa d'una crisi que s'allarga des del 2008 i fins a... no sabem ben bé quan. Els motors prin­ci­pals del con­sum glo­bal estan en recessió o fan front a cri­sis de difícil sor­tida a curt ter­mini. Sobre l'euro­zona, n'hem par­lat tant, que podríem fixar-nos pri­mer, per exem­ple, en els Estats Units, on després de l'any elec­to­ral, final­ment s'ha posat fil a l'agu­lla per fre­nar l'espec­ta­cu­lar pro­gressió del dèficit públic dels últims quinze anys. En les últi­mes qua­ranta-vuit hores s'ha evi­tat el que periodísti­ca­ment hem ano­me­nat abisme fis­cal, però més enllà de la pressió política i les nego­ci­a­ci­ons entre Obama, sena­dors i con­gres­sis­tes, Was­hing­ton ha apro­vat una com­bi­nació de puja­des d'impos­tos i unes mínimes deduc­ci­ons per als més pobres, amb la qual espera recap­tar 620.000 mili­ons de dòlars en els pro­pers deu anys. Con­seqüència: les polítiques d'aus­te­ri­tat a la Merkel ater­ren defi­ni­ti­va­ment als Estats Units. I, final­ment, la Xina: la fre­nada en les expor­ta­ci­ons per culpa de les cri­sis de con­sum a les zones riques del pla­neta ha supo­sat una bai­xada en la pro­ducció de “la fàbrica” glo­bal. El crei­xe­ment pre­vist pel 2012 era del 7,5%, bai­xant del 9,3% del 2011. Encara que és una taxa de crei­xe­ment que a Europa ens fa den­te­tes, la fre­nada brusca de l'auge de la Xina (i de l'Índia, el Bra­sil i Rússia) és una tendència que va per llarg. I que només es pot sal­var pels estímuls interns d'aquests països, en con­sum de les seves clas­ses mit­ja­nes i en la cons­trucció d'infra­es­truc­tu­res. Així que assis­tim, com a pro­ta­go­nis­tes invo­lun­ta­ris, al canvi de tendència glo­bal que un dia o altre havia d'arri­bar: els països més rics recu­lem, men­tre que els més pobres van pre­nent les reg­nes de l'eco­no­mia glo­bal (alerta: només els països pobres amb esta­bi­li­tat política, madu­resa indus­trial i ganes de tre­ba­llar!).

Si aquest és el pano­rama econòmic, la situ­ació política per a nosal­tres és encara més com­pli­cada. La frag­men­tació de la Unió Euro­pea és una rea­li­tat cada cop més difícil de dis­si­mu­lar. Una mino­ria de països de la zona euro se'n sur­ten: Holanda, Finlàndia, Àustria i, sobre­tot, Ale­ma­nya. Men­tre que la resta ens tro­bem des de fa uns anys a la intempèrie. Amb poca expor­tació, i amb el càstig dels mer­cats per finançar-nos. El Regne Unit podria deci­dir fer-nos una boti­farra tan gran com la distància entre Lon­dres i Brus­sel·les. I les opi­ni­ons públi­ques naci­o­nals –irri­ta­des, amb o sense raó– se sen­ten cada cop més seduïdes per dis­cur­sos popu­lis­tes que van des de l'extrema dreta fins a l'extrema esquerra anti­sis­tema, pas­sant per un naci­o­na­lisme també extrem que supera la capa­ci­tat de res­posta de les elits polítiques i finan­ce­res de les prin­ci­pals can­ce­lle­ries euro­pees.

Però, de moment, res no ens afec­tarà deci­si­va­ment fins que Angela Merkel no hagi pas­sat per les urnes. A la tar­dor, els movi­ments tàctics de la can­ce­llera ale­ma­nya dei­xa­ran de tenir sen­tit. Ja no podrà negar-se a l'obli­gada qui­tança del deute grec, ni es podrà jugar a fet i ama­gar amb el res­cat espa­nyol. Ni França podrà allar­gar més els ter­mi­nis per qua­drar els comp­tes i reduir dràsti­ca­ment el seu dèficit. Tenim un any perquè Ale­ma­nya ense­nyi final­ment les seves car­tes i des­co­brim si tanta aus­te­ri­tat ens ha ser­vit per a alguna cosa. Pot ser que Berlín ens deixi amb un pam de nas (com nosal­tres hem dece­but ja els con­tri­bu­ents ale­manys), però aquesta serà la pre­gunta que ens hau­rem de fer d'aquí a un any. Ara: “Serà pit­jor la crisi econòmica aquest 2013?” Sí, però podria ser pit­jor si no fos perquè encara estem pen­dents del lide­ratge que haurà de pren­dre Ale­ma­nya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.