Inauguracions, miracle!

Fa dos dies va entrar en ser­vei el des­do­bla­ment de l'eix trans­ver­sal, i d'aquí a dos entrarà en ser­vei la línia del TAV entre Bar­ce­lona i Girona. Hem estat tes­ti­mo­nis en cinc dies de dos esde­ve­ni­ments que, malau­ra­da­ment, tri­ga­rem molt a veure, d'obres en marxa d'una mag­ni­tud com aquesta no n'hi ha gai­res en marxa; per con­tra, el que sí que tenim són obres atu­ra­des o pen­dents. Així doncs, man­tin­guin a la seva retina les imat­ges de les tra­di­ci­o­nals reta­lla­des de cin­tes, dis­cur­sos a peu de car­re­tera o des­co­bri­ments de pla­ques perquè haurà de pas­sar molt de temps abans que torni a pas­sar.

Perquè d'obres començades n'hi ha, i mol­tes, però o avan­cen a pas de puça o estan atu­ra­des o pen­dents de ser exe­cu­ta­des. A tall d'exem­ple tenim la línia 9 del metro a Bar­ce­lona, l'ano­me­nat quart cin­turó, el des­do­bla­ment de l'N-2 a les comar­ques de Girona o el cor­re­dor medi­ter­rani.

La majo­ria d'aques­tes actu­a­ci­ons són, encara que ens pesi, com­petència del Minis­teri de Foment, que durant els anys de bonança econòmica pro­me­tia però no pro­jec­tava ni pres­su­pos­tava, i ara ni en vol sen­tir a par­lar. L'ofec que ha patit Cata­lu­nya en matèria d'inversió en obra pública per part del govern espa­nyol és insul­tant, i encara més si ho com­pa­rem amb l'esforç inver­sor que ha fet en altres indrets de l'Estat, en alguns casos neces­sari però majo­ritària­ment des­me­su­rat. Ara no hi ha diners per a infra­es­truc­tu­res. Madrid no va com­plir els últims anys els seus com­pro­mi­sos d'inversió i ara ho estem pagant. I tri­ga­rem a veure tallar cin­tes o escol­tar dis­cur­sos a peu de car­re­tera.