Inauguracions, miracle!
i ara no en volen
ni sentir a parlar”
Fa dos dies va entrar en servei el desdoblament de l'eix transversal, i d'aquí a dos entrarà en servei la línia del TAV entre Barcelona i Girona. Hem estat testimonis en cinc dies de dos esdeveniments que, malauradament, trigarem molt a veure, d'obres en marxa d'una magnitud com aquesta no n'hi ha gaires en marxa; per contra, el que sí que tenim són obres aturades o pendents. Així doncs, mantinguin a la seva retina les imatges de les tradicionals retallades de cintes, discursos a peu de carretera o descobriments de plaques perquè haurà de passar molt de temps abans que torni a passar.
Perquè d'obres començades n'hi ha, i moltes, però o avancen a pas de puça o estan aturades o pendents de ser executades. A tall d'exemple tenim la línia 9 del metro a Barcelona, l'anomenat quart cinturó, el desdoblament de l'N-2 a les comarques de Girona o el corredor mediterrani.
La majoria d'aquestes actuacions són, encara que ens pesi, competència del Ministeri de Foment, que durant els anys de bonança econòmica prometia però no projectava ni pressupostava, i ara ni en vol sentir a parlar. L'ofec que ha patit Catalunya en matèria d'inversió en obra pública per part del govern espanyol és insultant, i encara més si ho comparem amb l'esforç inversor que ha fet en altres indrets de l'Estat, en alguns casos necessari però majoritàriament desmesurat. Ara no hi ha diners per a infraestructures. Madrid no va complir els últims anys els seus compromisos d'inversió i ara ho estem pagant. I trigarem a veure tallar cintes o escoltar discursos a peu de carretera.