Sense llana

El 1973 Eugeni Xammar va retornar un “prospecte” d'un homenatge a Xavier Regàs perquè era escrit en català i castellà. Una invitació bilingüe a un periodista i traductor, cosmopolita, vallesà i català fins al moll de l'os, que parlava correctament set llengües. “N'escric amb relativa correcció cinc. Nogensmenys, els documents bilingües catalano-castellans no els entenc, vostès ja m'entenen. Vull dir que els entenc massa.” Ho escrivia fa 40 anys en una carta que poden trobar en l'altar xammarià que l'editor Quim Torra, el seu biògraf i redescobridor, va penjar al bloc de l'editorial Acontravent. L'editorial que va salpar per portar-nos figures i literatura d'aquesta Catalunya furtada a la qual pertany Xammar.

“Impossible de complir amb la sentència de mort contra la llengua catalana dictada ara fa 33 anys, el bilingüisme ha esdevingut una de les armes dels enemics de Catalunya.” No em diguin que no pagarien per assistir a un combat cos a cos Xammar-Wert o algun altre paladí de la universalitat espanyola. Sols i sempre espanyola, és clar. Aquest escèptic, bon vivant, irònic, estilet agut, cul d'en Jaumet, mirada enllà, continua: “Del que es tracta és precisament d'això: fer de la nació catalana una región bilingüe amb un idioma oficial único. (...) Fer dels catalans un poble híbrid, mansoi i amant de la comoditat: llana i pell d'anyell i veu (bilingüe) de cabrit.” Ni les mitges tintes ni l'èpica de camp de cols van ser mai territori que trepitgés. Sense llana al clatell, fermesa i coherència, així de senzill: antixaiets i antitietes. Algú veu en Xammar o la reivindicació de la seva personalitat una mirada enrere de nostàlgia rabejant? I un be negre! Ja la voldrien molts finolis bufats la seva actitud moderníssima. Aquest 17 de gener farà 125 anys del seu naixement. Al desembre, 40 de la seva mort. Any Xammar per tots cantons. Tant de bo el celebrem –un whisky amb botifarra a la seva salut– i ens sigui recer i guia per aquest 2013. El necessitarem.@aballbona