Ara va de bo

El text pac­tat entre Con­vergència i Esquerra refe­rent al dret de sobi­ra­nia del poble català és un pas de gegant per defi­nir les volun­tats de l'actual legis­la­tura, tot i espe­rar la redacció defi­ni­tiva en funció de les apor­ta­ci­ons que poden fer altres for­ma­ci­ons par­la­mentàries. Els pro­ces­sos s'acce­le­ren i tot indica que ara va de bo. Encara, la poca cin­tura de la gent de Madrid con­tri­bu­eix a lubri­car la màquina, quan la política esta­tal s'entesta a con­si­de­rar Cata­lu­nya com un ter­ri­tori perifèric del qual es pot dis­po­sar segons els interes­sos cen­tra­lis­tes i cen­tra­lit­za­dors.

L'esbor­rany de la decla­ració par­la­mentària va més lluny de la defensa del dret a deci­dir, plas­mació del dret a l'auto­de­ter­mi­nació, quan expli­cita la volun­tat de cons­ti­tuir Cata­lu­nya en un nou estat dins el marc euro­peu. S'imposa el sobi­ra­nisme, cre­mant eta­pes i anant per feina en el procés d'estat propi i inde­pen­dent. L'acce­le­ració és bru­tal i supo­sarà una pressió extra­or­dinària sobre Ini­ci­a­tiva i alguns sec­tors soci­a­lis­tes, que hau­ran de defi­nir ràpida­ment el seu posi­ci­o­na­ment. Mal­grat el caràcter assem­ble­ari de la gent de la CUP, és creïble que aquesta orga­nit­zació se sumarà fàcil­ment a la redacció de la pro­posta, des de la pròpia posició inde­pen­den­tista radi­cal.

Amb tot, el repte és impor­tant i ini­ciar el camí cap a la con­sulta amb una decla­ració de sobi­ra­nisme irre­nun­ci­a­ble vol dir que s'ha de madu­rar el pro­jecte, fins a ser prou ente­ne­dor per a qui ha d'exer­cir el dret de deci­dir. Cal fer una bona peda­go­gia, que deixi de banda l'estratègia de la por i expli­qui clara­ment els pros i con­tres de la nova situ­ació, sense renúncies però sense fal­ses expec­ta­ti­ves. Segur, el poble català té dret a deci­dir i a sus­ten­tar aquest dret en les neces­si­tats del moment i a par­tir de les noves coor­de­na­des soci­als i polítiques que es con­fi­gu­ren a Europa. Hem d'anar per feina i ho hem de fer amb trans­parència, diàleg i sen­ti­ment democràtic. Per raons històriques i sen­ti­men­tals, l'Estat espa­nyol ha de ser un bon inter­lo­cu­tor per a les nos­tres aspi­ra­ci­ons, però amb les matei­xes exigències de diàleg i sen­ti­ment democràtic que ens fem nosal­tres. Ara va de bo.