Ara va de bo
El text pactat entre Convergència i Esquerra referent al dret de sobirania del poble català és un pas de gegant per definir les voluntats de l'actual legislatura, tot i esperar la redacció definitiva en funció de les aportacions que poden fer altres formacions parlamentàries. Els processos s'acceleren i tot indica que ara va de bo. Encara, la poca cintura de la gent de Madrid contribueix a lubricar la màquina, quan la política estatal s'entesta a considerar Catalunya com un territori perifèric del qual es pot disposar segons els interessos centralistes i centralitzadors.
L'esborrany de la declaració parlamentària va més lluny de la defensa del dret a decidir, plasmació del dret a l'autodeterminació, quan explicita la voluntat de constituir Catalunya en un nou estat dins el marc europeu. S'imposa el sobiranisme, cremant etapes i anant per feina en el procés d'estat propi i independent. L'acceleració és brutal i suposarà una pressió extraordinària sobre Iniciativa i alguns sectors socialistes, que hauran de definir ràpidament el seu posicionament. Malgrat el caràcter assembleari de la gent de la CUP, és creïble que aquesta organització se sumarà fàcilment a la redacció de la proposta, des de la pròpia posició independentista radical.
Amb tot, el repte és important i iniciar el camí cap a la consulta amb una declaració de sobiranisme irrenunciable vol dir que s'ha de madurar el projecte, fins a ser prou entenedor per a qui ha d'exercir el dret de decidir. Cal fer una bona pedagogia, que deixi de banda l'estratègia de la por i expliqui clarament els pros i contres de la nova situació, sense renúncies però sense falses expectatives. Segur, el poble català té dret a decidir i a sustentar aquest dret en les necessitats del moment i a partir de les noves coordenades socials i polítiques que es configuren a Europa. Hem d'anar per feina i ho hem de fer amb transparència, diàleg i sentiment democràtic. Per raons històriques i sentimentals, l'Estat espanyol ha de ser un bon interlocutor per a les nostres aspiracions, però amb les mateixes exigències de diàleg i sentiment democràtic que ens fem nosaltres. Ara va de bo.
