“Tots no som iguals”

Quina tranquil·litat dóna sentir la vicepresidenta espanyola sentenciant des de La Moncloa, en ser interrogada sobre Luis Bárcenas, “Tots no som iguals”. Només faltaria! Però no ens enganyem, si hi ha l'opinió generalitzada que els polítics són uns corruptes és perquè els partits no han estat prou contundents a l'hora de tallar de soca-rel les conductes il·legals o poc ètiques dels seus membres. En lloc de maduresa democràtica, el que impera és la hipocresia democràtica.

A la classe política sembla instal·lada la divisa “Aquí ningú no ha trencat mai un plat, el veí sí”. I aquesta idea sosté que el que cal fer és demanar al veí que doni explicacions i dimiteixi, però si el problema passa a casa, només s'ha de mirar cap a un altre lloc i aquí no passa res. Llavors un espera a veure què fan els tribunals. Com que la justícia va tan ràpida, poden arribar a passar vint anys fins que el cas sigui jutjat. Aleshores és molt probable que el presumpte culpable s'estigui dedicant a una altra feina i que els seus superiors es treguin les puces de sobre. Els casos de corrupció i les sospites de corrupteles omplen pàgines i pàgines de diari diàriament. I això passa des de fa anys. La curta experiència democràtica que tenim ens demostra que tocar poder pot fer caure en la corrupció, i és precisament aquesta experiència la que hauria de fer reaccionar els partits per posar-hi remei. La societat té també una part de culpa a l'hora de no castigar aquells que traspassen la línia vermella retirant el seu vot a formacions que aixopluguen corruptes o corrupteles. Tots no són iguals, d'acord, però cal duresa contra els que ho fan pensar.