No tot és vàlid

És evi­dent que només els auto­ri­ta­ris poden qüesti­o­nar el dret que els ciu­ta­dans tenen de mani­fes­tar-se i pro­tes­tar. Però també és evi­dent que només un auto­ri­ta­risme dis­fres­sat de tons popu­lis­tes pot negar el dret que tot ciu­tadà té de cri­ti­car algu­nes pro­tes­tes. Escric això perquè, tant pel que es va veure a la legis­la­tura ante­rior com pel que s'ha començat a veure en aquesta, el pre­si­dent Artur Mas tindrà l'agenda inter­vin­guda per un orga­nit­zadíssim calen­dari de pro­tes­tes i con­cen­tra­ci­ons que el per­se­gui­ran igual que l'ombra al cos. Mas inau­gura l'eix trans­ver­sal, i les bot­zi­nes dels auto­mo­bi­lis­tes que cir­cu­len per la car­re­tera no paren de sonar. Mas assis­teix a qual­se­vol acte, i ha d'entrar per la porta petita o del dar­rere per elu­dir els mani­fes­tants irats. En tot movi­ment públic Mas ha de por­tar sem­pre un cordó poli­cial que el pro­te­geixi dels que pro­tes­ten. Ja sé que a diferència de l'Alícia (em refe­reixo a l'Alícia entra­nya­ble, la de Lewis Car­roll) no vivim en terra de mera­ve­lles. I ja sé que després d'apli­car la política de reta­lla­des que Mas ha apli­cat, el pre­si­dent sap que les pro­tes­tes que ha de supor­tar i esqui­var van, com aquell qui diu, “amb el càrrec”. Però els tons, les acu­sa­ci­ons, les for­mes i els con­tin­guts d'algu­nes pro­tes­tes també ens obli­guen a inter­pel·lar certs mani­fes­tants i, sobre­tot, a plan­te­jar-nos si és just aquest asset­ja­ment a Mas. Per exem­ple: en la con­cen­tració ciu­ta­dana davant la seu del PP en pro­testa pel cas Bárce­nas, els mani­fes­tants van cri­dar con­sig­nes en con­tra del PP i, of course, com un auto­ma­tisme del guió, van apro­fi­tar el viatge per car­re­gar con­tra CDC, acu­sant-la de for­mar part de la mateixa estirp cor­rupta. Només un popu­lisme cec i/o amnèsic pot ento­nar que l'única cul­pa­ble de cor­rupció és la dreta. Dime­cres pas­sat, durant la jor­nada de debat sobre la decla­ració de la sobi­ra­nia de Cata­lu­nya, uns dos-cents agents dels Mos­sos d'Esqua­dra, armats amb pan­car­tes escri­tes en cas­tellà i ban­de­res espa­nyo­les (que ori­gi­nal, que tren­ca­dor, que revo­lu­ci­o­nari!), van pro­tes­tar davant del Par­la­ment con­tra Mas i les reta­lla­des. “En Suiza está nues­tro dinero” és un dels càntics que, en al·lusió a Mas, van ento­nar els agents. Es pot ser inde­cent per con­vicció, per entre­na­ment o perquè et tele­di­ri­gei­xen. Però convé recor­dar que qual­se­vol ciu­tadà té la res­pon­sa­bi­li­tat (moral, civil i penal) de no difa­mar. I molts ho fan velats per ver­go­nyo­sos pas­sa­mun­ta­nyes. No tot és vàlid, en con­tra de les reta­lla­des.