Sumes i restes

El sudoku que va començar Pedro Sol­bes ara fa gai­rebé tres anys s'ha com­ple­tat aquest cap de set­mana pas­sat sense que quan s'escriu aquest arti­cle esti­gui clara la suma dels números de les case­lles. Les xifres cata­la­nes es conei­xe­ran avui. Són les esti­ma­ci­ons pre­vis­tes pels pro­pers anys a par­tir del sis­tema apro­vat, però per als números reals caldrà espe­rar fins dos anys més tard, amb la liqui­dació cor­res­po­nent. Serà en aquell en què supo­sa­da­ment Cata­lu­nya havia de cele­brar un referèndum per la inde­pendència, el 2014, per exem­ple, quan es veurà si el 2012 s'han rebut els entre 3.650 i 4.000 mili­ons ofi­ci­als que pre­veu Eco­no­mia, els fins a 5.000 que una opti­mista ERC asse­gura que es poden arri­bar a per­ce­bre. Sumes, les del govern, que con­tras­ten amb les res­tes de CiU, que dema­nava 5.000 mili­ons d'entrada.

En espera d'esti­ma­ci­ons, i men­tre tot­hom ana­litza la lle­tra petita del model acor­dat, es res­pira un ambi­ent de semi­eufòria i sobre­tot d'alleu­ge­ri­ment del govern, dels par­tits que el for­men i de la soci­e­tat civil en gene­ral, que ha dei­xat en segon pla el fet que durant onze mesos i tres dies s'ha incom­plert l'Esta­tut de Cata­lu­nya. Vista l'experiència, és clar que des de la Gene­ra­li­tat s'haurà d'estar més en guàrdia que mai perquè, ara que hi ha acord, aquest es com­pleixi sense excu­ses ni dila­ci­ons per part de l'Estat, tònica gene­ral de la nego­ci­ació.

Havent sobre­vis­cut al finançament, les sem­pre acti­ves maquinàries dels par­tits pre­pa­ren la pro­pera fita i han posat rumb directe cap a les elec­ci­ons cata­la­nes del 2010, pre­vis­tes ini­ci­al­ment per la tar­dor. Els tres grups del govern ho fan reforçats venent un pacte que té el suport explícit de les prin­ci­pals patro­nals i sin­di­cats i que, en l'any escàs que falta per als comi­cis, espe­ren ren­di­bi­lit­zar política­ment. I ICV i el PSC, amb la boca més petita, ja han mogut fitxa i, seguint la màxima que on n'hi ha dos n'hi ha tres, han apos­tat per la ree­dició d'un nou govern tri­par­tit. Això posa en una situ­ació molt incòmoda ERC, que, tot i pro­mo­ci­o­nar un pacte que es va des­en­ca­llar després del seu «sí», veu com la feina queda enllaçada ine­vi­ta­ble­ment a la dels seus dos socis i l'allu­nya de la tan anhe­lada equi­distància. A l'opo­sició, mai tant com ara CiU havia expe­ri­men­tat la soli­tud, amb cri­des de la patro­nal a afe­gir-se al pacte. Si el tri­par­tit pro­mo­ci­ona acord, la fede­ració fa públics incom­pli­ments. I tots ells fan comp­tes amb vista al 2010. S'obre un nou joc, l'elec­to­ral, també pen­dent de sumes i res­tes.