Morts oportunes?
En general, podríem estar d'acord que la mort és un fet tràgic i lamentable. Aquesta afirmació que per alguns seria inequívoca no sempre és totalment certa. Hi ha nombroses vegades que el traspàs d'un individu és viscut com un alleujament per a la ciutadania per que el motiu d'angoixa, por i desesperança que l'atemoria desapareix. Hi ha morts inesperades que deixen a tothom tranquil; que treuen a la gent una condemna i un pes de sobre. Les desaparicions sobtades de dictadors en ple exercici, de terroristes sanguinaris en actiu que encara podrien fer molt de mal, o les de maltractadors o assassins incontrolats es viuen, normalment, amb una sensació d'alliberament important.
Ara bé, hi ha expiacions que tot i que no tu sentis cap tipus de simpatia pel difunt, et deixen frustrat. Se t'instal.la la sensació de que alguna cosa ha quedat inacabada i que el finat tenia assumptes pendents que calia resoldre. Son aquelles persones que moren abans de donar explicacions de les atrocitats que han fet. Al llarg de la història hi han diferents exemples d'això que comentem, i, darrerament, n'hi ha hagut un que segur que ha deixat a molta i molta gent rabiosa i desesperançada per que no podran esbrinar mai, i encara que vulguin, tota la veritat sobre els seus orígens.
La notícia de la mort de Sor María, la monja imputada pel presumpte robament de bebès a clíniques durant un munt d'anys, es va conèixer quan la “senyora” en qüestió estava morta i enterrada. Ja és mala sort¡¡.
Que aquesta velleta (quan la gent es fa gran fins i tot els més grans criminals, semblen menys tenebrosos), que tenia la capacitat d'aclarir l'horror d'aquest mercadeig de criatures, hagi passat a millor vida sense haver pogut declarar sobre si aquesta martingala cruel e inhumana la feia soleta o amb l'ajuda d'algú, és terrible.
La transcendència d'aquesta mort que suposa, (a no ser que a partir d'ara s'hi puguin vincular a altres persones), l'arxivament de les causes a on està inculpada va molt més enllà del que podria semblar.
Quin pes es treu de sobre la congregació en qüestió una vegada morta la seva companya¡ De quina càrrega es deslliura la Cúria i les clíniques amb l'arxivament de les causes a on la “germana” hi estava vinculada! Com es complica el tema per esbrinar realment el que va passar amb la venta impune d'un munt de recent nascuts durant tants anys! Quanta paciència hauran de tenir i quanta bilis s'hauran d'empassar els perjudicats en aquesta lamentable historia!
