La col·leccionista
Agraïment al veí desconegut
Encetem el mes de febrer i, com cada any per aquestes dates, rebo un regal del meu veí desconegut. Un regal esplèndid que –tot i que s'anuncia– acaba arribant inesperadament, un matí qualsevol, i sempre m'enxampa desprevinguda. Això fa que l'agraïment que sento cap a aquest conciutadà que viu a prop meu, però que no conec, sigui encara més intens. I un any més em pregunto si no hauria d'investigar el seu nom, l'edat que té, conèixer-li el rostre i, sobretot, poder agrair-li aquest detall que em fa feliç. El meu veí –o veïna– té un ametller al seu pati, just al davant del meu balcó. I cada any, quan el gener ja s'acaba o hem encetat el febrer, hi ha un matí fred i gris que esdevé clar i lluminós tot d'una, perquè l'ametller ha esclatat de flors blanques i ha canviat el meu paisatge d'un dia per l'altre. El matí sembla menys fred, el cel menys gris, la ciutat menys hostil. Recito de memòria els versos de Maragall: “A mig aire de la serra/veig un ametller florit/ Déu te guard, bandera blanca/ dies ha que t'he delit.” I penso si aquest any els familiars i admiradors del poeta acudiran a la cita i es reuniran davant de la seva tomba, allà on es va plantar un ametller, per recitar els seus poemes. També recordo Miguel Hernández i la seva commovedora Elegía a Ramón Sijé… “a las aladas almas de las rosas del almendro de nata le requiero”. I, no cal dir, em vénen al cap les paraules de Josep Pla a Les hores, parlant del prodigi de la floració dels ametllers al Mediterrani. Al web de Catalunya Ràdio hi podeu trobar el capítol Temps de febrer: els ametllers, amb un Pla ressuscitat en la veu de Lluís Soler. L'esclat blanc dels ametllers enmig de la grisor de l'hivern ens inspira i ens reconcilia amb el calendari. Ja sigui en els versos de Maragall i d'Hernández, en la prosa lírica de Pla, en els quadres de Van Gogh o de Rusiñol. Però, sobretot, en viu, davant dels nostres ulls, quan el miracle es produeix tan a prop nostre. Gràcies al veí desconegut, que potser també s'ha emocionat i inspirat amb el seu ametller, o potser és una persona atrafegada, poc sensible, que ni tan sols hi para esment. Sigui com sigui, el seu arbre florit i resplendent il·lumina el retall de paisatge que emmarca el balcó de casa i fa més curt aquest hivern.