Mala olor
Carlos Mules, director de la Fundació Ideas, del PSOE, es feia passar per Amy Martin, una columnista “progre” que no existeix. El duc de Palma, Iñaki Urdangarin, és feia passar per un “noble”. Amy Martin ha esdevingut una autèntica desgràcia per al socialisme espanyol. Urdangarin és una autèntica bomba de rellotgeria per a les estructures de l'Estat on els seus dirigents hauran de fer malabarismes per evitar que l'afer no vagi més enllà d'un tema de corrupció.
Ambdós temes no es poden barrejar. El de Mulas és lleig, mesquí i d'un personatge pocavergonya que volia cobrar un sobresou. L'afer ha acabat amb l'acomiadament de Mulas i als jutjats, perquè d'aquí a uns anys hi diguin la seva.
El comportament d'Urdangarin és presumptament delictiu. Ambdós afers vistos a la portada d'un diari es barregen i fan la mateixa mala olor. Fet que aconsegueix crear una opinió generalitzada que vivim en un país on tothom roba tot el que pot.
Tot plegat fa la sensació que vivim en un món de corruptes i de “presumptes lladres”. Una llàstima, perquè en aquest país hi ha moltes persones honrades.
L'afer del Palau de la Música per resoldre, el de les ITV, l'afer Bárcenas i tants d'altres esperant que un jutge digui si són reals o falsos. Que es compleixi la frase feta de qui la fa la paga.
Sense ganes de banalitzar. Una multa d'aparcament no pagada en el moment oportú pot generar un calvari per al contribuent que sovint acaba en un embargament del seu compte bancari i fins i tot en la seva publicació al DOG.
És possible que des fa uns dies la societat hagi entrat en un excés de zel. És com si darrerament els jutges, la policia i alguns periodistes s'haguessin posat d'acord per vigilar més que mai. Fet que sovint és “casual”.
Com a referent és sempre vàlida la popular dita que no n'hi ha prou que la dona del Cèsar sigui honesta; també ho ha de semblar.
Els polítics han de fer quelcom per evitar el desprestigi de les institucions. No n'hi ha prou amb anunciar mesures dràstiques.
Està previst que la setmana vinent el Parlament presenti dues ponències en contra de la corrupció per iniciar un llarg procés parlamentari. Una de transparència política i l'altra per engegar novament la llei electoral catalana. Ambdues haurien de servir perquè hi hagués conductes molt diferents de les actuals.
Ara mateix, i dins la sensació generalitzada de corrupció, no té cap sentit que a la mateixa hora que un jutge inicia el tràmit per acusar l'exalcalde de Lloret de Mar i diputat de CiU Xavier Crespo, el Parlament l'hagi nomenat vicepresident de la comissió d'empresa i ocupació. Són fets que possiblement només tenen justificació dins dels partits. Raons que el diputat no estava imputat, etc. Però difícils d'entendre per als que som simples espectadors de la política.
