La selva

Fa uns dies, Luis Conde va dir que les uni­ver­si­tats for­men tre­ba­lla­dors i no empre­ne­dors. Conde és el pre­si­dent de See­li­ger y Conde, una empresa que pre­para i forma direc­tius en tots els sec­tors, des de l'empresa fami­liar fins als més potents. Per si no ho recor­den, fa unes set­ma­nes aquesta empresa va fit­xar Espe­ranza Aguirre, “no perquè sigui del PP, sinó perquè és una per­sona que trans­met entu­si­asme, que té carisma i molt bons con­tac­tes”. Vista tal com la veiem molta gent d'aquest país, no és exac­ta­ment entu­si­asme el que trans­met Aguirre, però, jo no m'atre­vi­ria a dir que sigui una baja­nada veure-la d'aquesta manera des d'una pers­pec­tiva empre­sa­rial. Al cap­da­vall, què és, si no fum, opor­tu­nisme i decisió, el que hi ha dar­rere de molts nego­cis? Però no única­ment això, és clar. I què és, si no també opor­tu­nisme, decisió i saber ven­dre fum el que hi ha molt sovint dar­rere de molts polítics? Però què passa avui amb les uni­ver­si­tats? Sem­pre hem dit que són cen­tres de for­mació. Ho són, però avui ja no és gens clar que una titu­lació uni­ver­sitària sigui una bona carta perquè qui la té es formi prou perquè, segons el que entenc que ha dit Conde, la for­mació que s'hi dóna tam­poc no és gaire útil perquè qui dis­posa d'un títol sigui empre­ne­dor. Tots sabem que qui no en té cap ho té més difícil, però, avui també, tots sabem que, com que amb una titu­lació no n'hi ha prou, no hi ha facul­tat que no com­ple­menti la for­mació que s'hi dóna amb tot de cur­sos d'espe­ci­a­lit­zació de post­grau, cur­sos que, tot sovint, no van a càrrec de pro­fes­sors uni­ver­si­ta­ris, sinó de pro­fes­si­o­nals que han tin­gut èxit en les seves tas­ques. Sor­pre­nent, sí. I sorprèn també que la solvència de la for­mació sem­bli més garan­tida quan va a càrrec no de la uni­ver­si­tat, sinó d'empre­ses que no hi tenen res a veure direc­ta­ment com ara See­li­ger y Conde. Ai que el món de l'empresa va per un camí i bona part de la for­mació uni­ver­sitària per un altre! Pot­ser sem­pre hagi estat així, però. Érem a la selva i con­ti­nuem sent-hi.