Totes les dimensions de la força
S'ha publicat recentment el manifest “Catalunya per la seguretat humana i la pau”, que en pocs dies ha rebut l'adhesió de centenars de persones. El manifest demana, segons es deriva de la simplificació pròpia dels titulars de premsa, “una Catalunya independent sense exèrcit”.
A mi, demanar un estat sense exèrcit em recorda l'acudit del pacient que va a cal dentista perquè li arrenqui un queixal i el dentista li pregunta si ho vol amb mal o sense mal. El pacient li respon que sense mal i seguidament li pregunta, al dentista, sobre la diferència de preu entre arrencar el queixal amb mal o sense mal. El dentista li respon que sense mal és més barat i, aleshores, el pacient es reafirma i sol·licita definitivament l'arrencada sense mal.
És obvi que en el moment de pensar un nou estat resulta molt més còmode imaginar-se'l sense exèrcit. De la mateixa manera, el podríem imaginar sense delinqüència, sense teleescombraria, sense obesitat, sense la MAT, sense moneda de curs legal, sense fum o sense el que sigui. Però em temo que el dret a decidir, implícitament, inclou una decisió situada a l'interior del planeta, no a l'espai sideral.
També és obvi que un nou estat, perquè sigui fort, no només s'ha d'obsedir en la defensa militar, sinó en totes les dimensions de la nostra força, que tenen a veure amb l'eficàcia en el món, l'economia, el sistema educatiu, el sistema de salut, les famílies, les comunitats, l'entorn... Però gràcies a la força militar (a importants aliances diplomàtiques i a una política exterior i nacional intel·ligents), tots els catalans estaran protegits dintre del seu país, i el paper de Catalunya en el món es reforçarà pel fet de contribuir a fer que la gent, en el món sencer, pugui accedir a una vida millor.
La pau al món té un cost i un risc, i un nou estat no pot pretendre desentendre's del cost i del risc, endossar-los als altres estats i beneficiar-se gratuïtament de la seguretat. Perquè no es tracta d'un exèrcit per defensar la nació, sinó per defensar la democràcia mundial. Si volem ser un estat democràtic, hem d'assumir la part de coerció que ens pertoca, perquè el monopoli del poder coercitiu ha de continuar necessàriament en mans del conjunt dels estats democràtics.
Tornant a l'acudit, quan el dentista li arrenca el queixal, el pacient crida pel mal que li fan. “Li he demanat sense mal i m'està fent mal.” Aleshores, el dentista rectifica i li cobra la tarifa amb mal.
