L'ampliació de l'ajuntament es menjarà el “formatget”, l'últim vestigi incomplet de l'“assecador de pernils” de Santa Cristina d'Aro. En l'imaginari popular cristinenc tot va de gastronomia, o com a mínim l'arquitectura grandiloqüent. A mitjan anys 80, amb Josep Llensa a l'alcaldia, es va estirar més el braç que la màniga amb un macroprojecte faraònic per a un poble com Santa Cristina. Pretenien invertir 500 milions de les antigues pessetes quan el pressupost municipal era de 123 milions. No sortien els números i durant anys hi va quedar una estructura de formigó –l'“assecador de pernils”– que s'ha anat omplint com s'ha pogut. La darrera peça, el “formatget”, serà ara enderrocada perquè no es pot aprofitar per a res. Tot un símbol d'una mala inversió pública.