Quan la mentida té dues cares

Per la raó que sigui Àngel Colom va assumir tot sol la liquidació del Partit per la Independència (PI), deslliurant de la feixuga càrrega Pilar Rahola. Colom va treure diners de tot arreu, també de Fèlix Millet, que li va entregar un taló de 12,5 milions de pessetes. Quan Millet es va convertir en escàndol, Colom va haver d'anar al Parlament a explicar-se i ho va fer el 2011, quan va dir que uns “empresaris amics” l'havien adreçat a la caixa de l'aleshores president del Palau. Ahir, en la seva declaració al judici, Colom va dir que la idea de recórrer a Millet havia sortit d'una pluja d'idees entre vells militants del PI sobre possibles mecenes als quals acudir. Ni una paraula dels empresaris. En la política es pot mentir, davant el jutge, no.