Lluitaré perquè ho pugui dir lliurement

Hem viscut dècades entre censura i a veure qui la diu més grossa. Enmig de la batalla de la corrupció, fiscals, polítics, jutges, equívocs entre els poders democràtics i qui tria qui, la qüestió dels draps bruts i les boques tancades crema. Confessions, revelacions i safareigs afloren per les tribunes com si arribéssim a la primavera de la veritat. Tothom abomina el passat, es condemna l’altre com si fóssim les més pures i alguns s’atreveixen a definir la transició com a estafa. No estic d’acord en cap de les formulacions que es fan, però, quan em pregunten pel tema dels límits, recordo una frase de Voltaire que hauríem d’aplicar sense dubtes: “No estic d’acord amb el que vostè diu però lluitaré perquè ho pugui dir lliurement.”