Pilar Parralejo (Barcelona, 1982) defensa l’autoedició. Li permet el control de tot. En el mercat de paper (que la va rebutjar) ningú li publicaria 19 novel·les en només cinc anys, com ha fet en línia. Escriu novel·la romàntica, s’ho passa bé i té un nombrós públic, com Moccia, Megan Maxwell, Blue Jeans... Genial. Cada cop hi ha més autoedició. I no és negatiu. Fins i tot es pot guanyar el premi Crexells, sorprenentment. No oblidem, però, que es perden les mínimes (mínimes i prou, tenint en compte els nyaps que sovint es publiquen) garanties d’una edició professional. L’autoedició és un espai per a la llibertat creadora (l’activitat lectora sempre ha estat lliure) però no posem tot el que es publica al mateix nivell. Èxit no és sinònim de qualitat. No ens autoenganyem.