Un festival de sang, crits i corredisses

Estimats lectors, avui us demano un exercici de visualització. Imagineu uns carrers, que es diu que “seran sempre nostres”, recorreguts per grups d’humans plens de ferides que sagnen. Una gent que camina desorientada, a la deriva. Uns rostres amb expressió alienada, de no creure’s el que està passant, de cervell escanyat per l’angoixa i la por. Gemecs, plors, crits de dolor, de ràbia... Alguns encara fugen amb una lluïssor als ulls plena de vida i esperança. Altres, ja dominats, han cedit tota voluntat i només obeeixen els instints més bàsics. És una Catalunya futura? No! Sitges a partir d’avui, que comença el 50è Festival de cinema fantàstic. Fantasmes musculats, zombis, psicòpates assassins... Continuo parlant del Festival de Sitges, sí.