Assumpció d’independència

Carles Puigdemont es va convertir ahir en el president de la Generalitat que ha anat més lluny en el camí cap a l’alliberament nacional. La manera catalana d’anar-se independitzant, assumint el mandat popular d’“un estat independent en forma de república”, és amb la mà oberta. Si existeix tal prec de diàleg recorrent Europa es veurà aviat. Si a les més de 800 víctimes del terror policial els satisfà que se suspengui la declaració, també. I si l’Estat aixafa les institucions catalanes, caldrà ser més expeditius, si en queda alguna dempeus, i proclamar la república dins de l’hemicicle. Té gràcia que l’independentisme sigui qui suspèn la independència, i sense haver-la declarada. Haver anat més lluny que ningú no vol dir haver anat prou lluny.