Pal 155 i pastanaga reformista

Fa poc temps era pre­vi­si­ble que una reforma cons­ti­tu­ci­o­nal fos la sor­tida entre l’immo­bi­lisme del Congrés i l’inde­pen­den­tisme del Par­la­ment. Però aquest 20-S el govern català ha patit un atac polític judi­cial per haver orga­nit­zat el referèndum. L’1-O, l’atac polític poli­cial l’han rebut direc­ta­ment els votants. I la nit del 10-O, en què Puig­de­mont no declara la inde­pendència, la majo­ria del Congrés anun­cia la reforma cons­ti­tu­ci­o­nal al mateix temps que l’arti­cle d’excepció 155. De l’Estat vindrà un tsu­nami refor­mista. Del gran silenci sor­ti­ran a munts par­ti­da­ris del diàleg, el pacte i la mà oberta. A Cata­lu­nya en sor­ti­ran fins i tot del Círculo Ecu­es­tre. Junt amb les gar­ro­ta­des –que encara en poden venir més–, pas­ta­naga. Em venen nàusees.