A la tres
Franquisme 2.0
L’empresonament preventiu i humiliant del govern escollit pels ciutadans implica engarjolar també la voluntat democràtica de tots els qui van votar en unes eleccions lliurement convocades, legítimes i validades per l’Estat espanyol. Els consellers van demanar serenor i pacifisme en la resposta des del furgó que els conduïa a les presons, com els Jordis, però com es canalitza, en calma, tanta indignació? La violació de la justícia pels qui l’haurien d’impartir valida l’exili d’un terç del govern i del president Puigdemont. Gairebé millor que abandonin Europa, vista la complicitat de la UE amb Mariano Rajoy.
Dictadura maquillada de justícia que crèiem superada per la democràcia. Però l’Estat espanyol segueix ancorat en el franquisme. La indefensió material dels acusats davant de delictes inventats i l’ordre de presó ho demostren. La jutgessa els empresona pel risc de reiterar-se en el delicte de rebel·lió, quan mitjançant l’article 155 ja han estat destituïts, no treballen i els respectius ministeris dirigeixen el que queda de la Generalitat. Podrien haver-los privat de moviment o retirat el passaport, però calia venjar-se.
El govern va intentar evitar la confrontació social i va cometre errades, pressionat per les empreses i tement violència. Però l’Estat l’atia, i aplica la repressió pròpia d’una dictadura i ens empeny al carrer. El procés estava desorientat i abocat a unes eleccions a les quals arribava adolorit i dividit. I ni tan sols es conformen amb això. La possibilitat que les forces independentistes tornessin a guanyar, encara que sigui només en escons, els incomoda. Ara s’entén la velocitat amb què Rajoy va convocar el 21-D, per aprofitar que el procés està grogui i els seu govern, mig empresonat. Tot i que el 21-D és imposat, cal entomar-lo com una nova oportunitat per refermar la voluntat d’independència i els valors democràtics. Però amb força observadors internacionals, perquè veient l’actuació judicial de l’Estat, quines garanties tindran els resultats si segueix el mateix guió que l’Audiencia Nacional? El franquisme també va validar la dictadura amb referèndums (1947 i 1967).