L’APUNT
De debò no hi ha cap alternativa?
Aquests dies viatjo en el metro amb el volum Retropia de l’influent pensador polonès Zygmunt Bauman, en traducció de Josep Sampere per a Arcàdia. Bauman és un brollador d’idees líquides, manllevant el seu terme. Parla de l’evolució de la societat en què la separació entre el poder i la política fa que l’ideal de crear una societat més hospitalària –les necessitats, els somnis i els desitjos humans– agafi un caire més incert. Recorda l’acrònim anglès There is no alternative (no hi ha alternativa), la màxima de Margaret Thatcher que va ser una fita en la destrucció de l’estat del benestar. Bauman no critica, obre la porta al fet que cadascú interpreti els canvis amb informació retrospectiva. Presenta el futur. Podrem transformar-lo?