L’escola com a últim reducte del català

Un institut d’un barri perifèric d’aquells on la gent se’n va quan prospera una mica socialment. S’hi parlen desenes de llengües: l’amazic, l’àrab, l’urdú, el xinès, el castellà... La professora s’adreça a tots els alumnes en català i, invariablement, tots li responen en castellà, que no és ni la seva llengua materna. No hi ha cap conflicte. Senzillament és així. Quan els alumnes surten de l’institut, el català desapareix del tot de les seves vides. Es comuniquen en multitud de llengües: la materna, l’oficial del seu estat d’origen i el castellà. És per a aquests nois i tants altres que va néixer el model d’escola en català i qualsevol reculada del català en l’únic reducte on hi tenen contacte, per petita que sigui, és un atac a la igualtat d’oportunitats. Ni un pas enrere.