Una de les coses que feia bullir l’ànima i l’intel·lecte de Pompeu Fabra era la gran contradicció que representava que un poble pensés en un idioma i hagués d’escriure en un altre. En els àmbits científics, els de l’aprenentatge, de relació amb les administracions i, sobretot, judicials, no hi havia cabuda per a la llengua catalana. La immersió lingüística ha ajudat a corregir tot això. Ara, a Catalunya, els que tenen com a llengua materna tant el català com el castellà tenen la possibilitat de pensar, resar, aprendre, llegir, escriure, cantar en les dues llengües, zero discriminació. Penses en català, pots escriure en català i castellà. El mateix és si penses en castellà. No hi ha raó científica per anul·lar-la. Només el desig d’aniquilació cultural.