No volem ser ordinadors centrals

Una companya de feina m’explicava ahir que té la sensació de ser un ordinador central, que gestiona tota la informació familiar i que si, per alguna cosa, es col·lapsa, es paralitza tota la família. La dona té un control absolut de tot: horaris dels nens, hores del pediatra, rentadores, supermercat, menús diaris, cura dels avis... i, fins i tot, activitats lúdiques. En els millors dels casos la dona té la possibilitat de repartir joc amb la parella. Però qui pensa i decideix el què, quan i qui ho fa, és la dona. En el pitjor dels casos, i massa sovint, la dona pensa, decideix i, també, executa. Això suposa una càrrega mental immensa que se suporta dia rere dia. I treballem. I tenim vida social, en la mesura que podem. No volem lloances. El que volem és deixar de ser ordinadors centrals.