El ventallot

La par­tida del procés s’ha situat defi­ni­ti­va­ment en el camp inter­na­ci­o­nal, on els jut­ges no actuen per revenja ni ide­o­lo­gia, i impe­ren els drets humans i uni­ver­sals. Un camp on Cata­lu­nya se sent còmoda, i on l’Estat ja no tan sols va a dar­rere, amb la nega­tiva del tri­bu­nal de Sch­leswig a extra­dir Puig­de­mont per rebel·lió, sinó que cada dia ho té més mala­ment. Abduït com estava en el propi i fan­tasiós relat core­jat pels poders fàctics, el ven­ta­llot judi­cial no sem­bla que hi hagi des­per­tat més que reac­ci­ons tan ultres com infan­tils, també en un exe­cu­tiu que demos­tra un nul tarannà democràtic quan diu que mai nego­ciarà amb el pre­si­dent legítim i, de fet, electe. La ràbia se’ls emporta i Europa comença a veure el mal geni que gasta. El temps ja corre a favor.