El conte americà sense Txékhov?

Molt deu la literatura americana a Anton Txékhov, tot i que només es digui amb la boca petita. Alguns dels narradors del mal anomenat corrent del dirty realism ho van reconèixer sense traumes, especialment els aclamats Raymond Carver i Richard Ford, que, fins i tot, va fer una selecció del narrador i dramaturg rus. Quan va fer l’antologia del conte nord-americà –existeix una edició de Galàxia amb pròleg de Carlos Fuentes–, Ford va tornar a incidir en el tema, per exemple quan afirmava que Sherwood Anderson era el més clar hereu nord-americà de Txékhov. Fuentes ho va descriure a la perfecció: “Pinzellades subtils i crits muts.” Diversitat, brevetat i novetat fan que escriptors que gairebé no diuen res ho diguin tot: el miracle.