Tardor calenta o de diàleg polític

Tot­hom anun­cia una tar­dor calenta refe­rint-se, els uns, a una sentència que pre­ve­uen dura con­tra els pre­sos polítics, o a una com­me­mo­ració de l’1-O i de la decla­ració del 27-O que els altres pre­ve­uen polèmica. Però, alhora, els pre­si­dents Torra i Puig­de­mont, Oriol Jun­que­ras com a pre­si­dent d’ERC des de la presó o Miquel Iceta com a pri­mer secre­tari del PSC fan cri­des cons­tants al diàleg. Ahir, al mateix temps que Sánchez pro­po­sava com a solució un referèndum d’auto­go­vern a Cata­lu­nya, Iceta dema­nava a totes les for­ces que pre­pa­rin un ambi­ent favo­ra­ble a solu­ci­ons acor­da­des. Sem­blen esce­na­ris cer­ta­ment con­tra­ris, si no és que cada dia estem més acos­tu­mats al relat polític, que no a la rea­li­tat política.