L’APUNT
La censura, valga’m Déu quina tortura!
Els versos de la cançó de la Trinca “Ai, la censura, valga’m Déu quina tortura!” m’han acompanyat des dels primers anys. Acostumat al cançoner popular, em va sobtar quan era jove que la versió original del tema Pichi, provinent de la revista Las Leandras, tingués una referència sorneguera a la sufragista Victoria Kent en la veu de Celia Gámez, del 1931. En la versió ie-ie de Rocío Dúrcal, de finals dels seixanta, Kent va quedar substituïda per “un pollito bien”, absolutament desconcertant. Les versions de Sara Montiel i Lina Morgan recuperaven Kent, però ni els déus d’internet m’han aclarit si la de la Dúrcal era producte de la censura o simplement que tothom havia oblidat Kent. Misteris d’un país estrany fins i tot en l’àmbit de la revista.