Sota el jou de la despesa social

Pocs diners i mal distribuïts. Obligat sobretot pels compromisos contrets amb la CUP i pensant –de ben segur– en les eleccions municipals del 2019, el pressupost del govern català coixeja. Atendre les necessitats dels més desafavorits, la sanitat i l’educació –a més d’assumir l’augment salarial dels funcionaris– no es posa en dubte, però desatendre les inversions en infraestructures, les necessitats empresarials –com el cost de l’energia, per posar un exemple– o la innovació no fa créixer l’economia d’un país, quan precisament la seva bona marxa és la que aporta més capital. Si no es poden portar sabates, calcem-nos espardenyes, però portar-ne una de cada no ens farà caminar més lluny. Cal un equilibri pressupostari.