Vaga d’idees

Hi ha una vaga de fam però també hi ha una vaga d’idees. Els presos fan el que poden, i prou que fan en la circumstància terrible de ser ostatges de guerra, atípics ostatges capturats per l’enemic i custodiats a casa, en presons amigues. La gent també fa el que pot, i alguns encara una mica més i tot. Només cal veure la constància i el compromís amb què cada divendres al vespre, davant la presó del Puig de les Basses, es reclama la fi del cruel captiveri de Dolors Bassa. I la resta, dirigents polítics a qui ha tocat prendre el relleu en aquesta lluita desigual i sense quarter, què fan? Hi ha una idea clara de per on cal seguir? No deu ser que hi ha vaga d’idees, o potser pitjor, que, més enllà de l’obligació de resistir, no n’hi ha cap més, d’idea?