Òmnium i el nostre president

No van ser 4.000, sinó més de 6.000 els nous socis que en 24 hores es van ins­criure a Òmnium després de la decla­ració del seu pre­si­dent, Jordi Cui­xart, al Tri­bu­nal Suprem. Les seves parau­les, la nor­ma­li­tat i pro­xi­mi­tat del seu dis­curs, la fer­mesa en les seves con­vic­ci­ons i el des­a­fi­a­ment per algu­nes afir­ma­ci­ons de les acu­sa­ci­ons van ser sufi­ci­ents per tor­nar a espe­ro­nar part de la soci­e­tat civil que ara està òrfena de líders, de full de ruta i cada cop més divi­dida i embo­li­cada pels movi­ments en les con­fec­ci­ons de llis­tes. El pro­ta­go­nisme de Cui­xart, no vol­gut com va dir en el judici, recor­dant-los que l’hi han donat en posar-lo a la presó, s’ha d’apro­fi­tar per recor­dar les seves parau­les: “No es pot gover­nar un país des de la presó o l’exili, o no només.”