Llegint entre línies Jaume Collboni

Es diu que als polítics se’ls ha de lle­gir entre línies. Acos­tuma a ser en poques fra­ses, de vega­des una, on s’amaga el sen­tit de les inten­ci­ons, de la posició de cara al futur: unes poques fra­ses enmig d’un llarg dis­curs de pro­cla­mes interes­sa­des, elec­to­rals, per a con­sum i ali­ment de pro­pis i pro­pers. El can­di­dat del PSC a l’alcal­dia de Bar­ce­lona asse­nya­lava aquest dis­sabte tres esce­na­ris poste­lec­to­rals. Colau pot per­dre l’alcal­dia però el seu par­tit con­ti­nuar en el govern. Bar­ce­lona en Comú també pot que­dar fora del govern. O Colau pot gua­nyar per tan poc marge que hagi de gruar per pac­tar. El llarg dis­curs de Coll­boni deia que el PSC vol i pot gua­nyar. La frase clau pre­pa­rava el PSC per ser a qual­se­vol dels tres esce­na­ris.