Llegir Vinyoli o la Constitució

Que Sant Jordi és una diada mediàtica cen­trada en famo­sos que publi­quen, per més bé que escri­guin, i que ha dei­xat de ser una diada literària fa anys que ho sabem –si per lite­rari ente­nem Rodo­reda o Shakes­pe­are i no els noms que ja sabeu i no diré. Sí, soc un cabut i un bar­rut, com a mínim literària­ment. Però no pen­seu que enyoro les dia­des del lli­bre de la meva joven­tut –deu fer tants anys que la Rahola va començar a ser la més venuda. No les enyoro. Gràcies a la con­so­li­dada inter­na­ci­o­na­lit­zació de la lite­ra­tura, avui podem lle­gir Sch­nitz­ler, Wal­ser, Kawa­bata o Sar­ri­o­nan­dia. És clar, sem­pre que enten­guem per lite­rari rega­lar al teu rival polític un poe­mari d’Auden, Vinyoli o Lorca, i no pas exem­plars de la Cons­ti­tució Espa­nyola.