Massip i Mauri, fills d’un paisatge

La literatura catalana ha estat molt vinculada al paisatge. Tothom pensa en el noucentisme i els seguidors, però la mirada es podria fer extensiva a la poesia de les ciutats, on fins i tot el catàleg d’animals canvia i les plantes són substituïdes per elements urbans. Ho dic a tomb del volum Fills d’un paisatge, que ha reunit els versos de Jesús Massip i els dibuixos de la natura de Frederic Mauri, que han estat l’eix d’una exposició a Tortosa. A més dels purament inspirats en la natura, Massip ens envia mirades tremendes sobre la realitat: “Fred paralític, / mortal, premonitori, / fred planetari. / Quan aterres inhòspit / cauen les hores seques.” La terra, els arbres, les aus i els meteors trenquen la quietud de la mateixa poesia pintura, i la fan caminar.