Aquestes dones que sempre hi són

Sempre arribo als llocs amb molta antelació. Dimecres hi havia convocada una trobada a les 19.30 als jardins de Muñoz Ramonet, a dalt de tot de Muntaner, per recordar l’aniversari de la Carme Forcadell. Una hora i mitja abans ja hi havia dones esperant-se. Tres, fent mitja. Eren senyores més grans de seixanta, molt ben arreglades, que s’estaven assegudes en unes escales esperant que comencés l’acte. Cada vegada que hi ha una convocatòria en suport a les preses i presos polítics (o exiliats o represaliats) són centenars les persones que mai defalleixen, entre les quals moltes dones i moltes dones grans. No sé qui va dir que els qui van fer la revolució del 68 són avui els més revolucionaris i persistents. Pel que jo veig, sí.