Macerat amb molta paciència

La ratafia, la bona ratafia, és un esperit que necessita temps. Temps perquè l’aiguardent prengui l’ànima de les nous verdes i vagi agafant l’essència de les herbes, llavors, fruits i arrels. Tot a sol i serena, remenat de tant en tant, colat, quan pertoca, i amb els sucres que li donen el cos pastós final. Doncs la gestió del nou centre de difusió de la cultura de la ratafia que Russet té projectat a Olot segueix un procés similar. Vol temps per pensar-lo, per enriquir-lo i per dur-lo a la pràctica. Neix bé, molt bé, sense presses, lligat al territori i, sobretot, sense grans pretensions. Els promotors no volen autocars, volen transmetre gota a gota quatre generacions de coneixement ratafiaire. Doncs això, un projecte que s’està macerant.