Un diari polític, sense política

No deixa de tenir gràcia –això de la gràcia és un terme emprat frívolament en el llenguatge verbal i, per tant, encara més, en l’escrit– que un diari fonamentalment polític com aquest arribi avui al quiosc –als que encara sobreviuen– sense ni una notícia política de rellevància. I no n’hi ha perquè els redactors de l’àrea corresponent no es dediquin a buscar-les, simplement succeeix que la cosa està aturada, com si aquest fos un país normal on els polítics puguin marxar de vacances. L’intermedi del partit, amb l’espera de la sentència de l’1 d’octubre, s’està fent llarg, i encara ho serà més. Mentrestant, per pena col·lectiva més que no pas per fer riure, cap idea nova de cap on cal anar, cap llum, cap tramuntanada de les que tot ho capgiren.